TEMES D'ACTUALITAT

LA REFORMA DELS ESTATUTS

La reforma dels Estatuts requereix una voluntat consensuada entre la CA i l'Estat, perquè precisa la doble aprovació del Parlament de cada CA i de les Corts Generals i, en alguns casos, també necessiten el referèndum de la població. Aquesta rigidesa (exigència especial) del procediment de reforma s´explica per la naturalesa constitucional derivada dels Estatuts d'Autonomia, perquè si bé la Constitució espanyola no defineix als Estatuts com lleis constitucionals, sinó com lleis orgàniques especials, la pròpia Constitució els converteix en normes constitucionals de segon grau o derivades, per les funcions que els atribuïm i per la seva posició en l'ordenament.

L'article 147.3 de la Constitució preveu que la reforma dels Estatuts serà regulada per ells mateixos, a part de necessitar l'aprovació de les Corts, i efectivament, cada Estatut d'Autonomia conté el procediment per a la seva reforma, que a grans trets, resumint, consisteix en la seva elaboració pel parlament autonòmic, d'acord amb les regles de la iniciativa legislativa de cada CA, i la seva aprovació per la mateixa Càmera, en una votació sobre el conjunt, per una majoria molt àmplia, generalment de/2 3 de la Càmera autonòmica.

La reforma haurà de ser aprovada posteriorment per les Corts (amb majoria absoluta del Congrés de Diputats), i si les mateixes discrepen de la reforma i la modifiquen, es remetrà el text al Parlament autonòmic, que podrà acceptar l'opinió de les Corts o retirar la proposta de reforma. La tramitació en les Corts segueix en realitat dos procediments. Els Estatuts que inicialment es van elaborar per mitjà de llosa rts. 143-146 recorren, després de la presa en consideració del Congrés, les mateixes fases que una llei orgànica, amb l'excepció apuntada que es pot retirar. Els Estatuts elaborats per la via reforçada de l'art. 151 CE (País Basc, Catalunya, Galícia i Andalusia), presenten dues especialitats, perquè després de la presa en consideració es discuteixen conjutamente per la Comissió Constitucional del Congrés i una Delegació del Parlament autonòmic, i se sotmeten després al referèndum de la població de la CA (Reglaments del Congrés, i Resolució de la Presidència del Congrés de 16 de març de 1993 i del Senat, de 30 de setembre de 1993).

En aquests anys s'han realitzat nombroses reformes dels Estatuts, però sempre dels quals segueixen la primera via, i tals reformes han respost en cada cas a una causa comuna: en 1991 va ser la modificació de la data de les eleccions autonòmiques, en 1994 va ser l'ampliació de competències derivades dels Pactes Autonòmics de 1992, i les següents han contemplat també ampliacions competencials o eliminació de restriccions inicials de les institucions (ex. nombre de Consellers o de sessions de l'Assemblea), així com la incorporació de la dissolució parlamentària anticipada per decisió del President.

Amb l'elaboració del projecte del País Basc, que no va ser pres en consideració pel congrés en 2005, i l'aprovació de l'Estatut de Catalunya (juny de 2006), just després de la reforma valenciana, es va iniciar un nou cicle que segurament s'estendrà a la majoria de les CCAA en els pròxims anys.

Anys d'aprovació dels Estatuts d'Autonomia i de les seves reformes:

Composició del Congrés dels Diputats després de les eleccions de 2004

Bibliografia

AAVV. La reforma de los Estatutos de Autonomía, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2006. (Inclou treballs dels professors Luis Martín Rebollo, José Luis Cascajo, Juan José Solozábal entre d´altres).

Contreras Casado, M. “Reforma estatutaria y Estado autonómico: en construcción (entre la necesidad y la oportunidad), en López Ramón, F. (ed.) De la reforma estatutaria, Monografías de la Revista Aragonesa de Adminstración Pública, Zaragoza, 2006.

Domínguez García, Fernando “Els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes: una aproximació als principals debats doctrinals”, Revista Catalana de Dret Públic, nº31, 2005 pp.219-246

Lasagabaster Herrarte, Iñaki “La reforma dels estatuts d’autonomia: una reflexió sobre la seva teoria i pràctica actuals” Revista Catalana de Dret Públic, nº31, 2005 pp.15-56

López Ramón, F. “Reflexiones sobre el procedimiento en la tercera reforma estatutaria”, en López Ramón, F. (ed.) De la reforma estatutaria, Monografías de la Revista Aragonesa de Adminstración Pública, Zaragoza, 2006.

Ortega Álvarez, L. “Reforma constitucional y reforma estatutaria”, en López Ramón, F. (ed.) De la reforma estatutaria, Monografías de la Revista Aragonesa de Adminstración Pública, Zaragoza, 2006.

Ortega Álvarez, L. Reforma Constitucional y Reforma Estatutaria, Madrid, Civitas, 2005.

Viciano Pastor, R. Constitución y reforma de los Estatutos de Autonomía , Valencia, Tirant, 2005.