Per la seva banda, la tramitació de la proposta de reforma en el Congrés dels Diputats s'inicia el 27 de juny de 2006, moment que la Taula de la Càmera admet a tràmit la proposta de reforma registrada pel procediment que preveu la seva presentació per una delegació de l'Assemblea de la Comunitat proponent. En data 12 de setembre de 2006 se celebra en el Ple del Congrés el debat de totalitat de la reforma de l'Estatut, presentada pels representants del Parlament de les Illes Balears, senyor Nadal (UM), senyora Armengol (PSIB) i senyor Mates (PP). La proposta s'aprova en el Ple de Congrés per 307 vots a favor i sis abstencions, i partir de llavors es remet el Text a la Comissió Constitucional i s'obre el termini de presentació d'esmenes. Després de sis sol·licituds de pròrrogues per a presentar esmenes per part del PSOE, després d'intenses negociacions entre el PP i el PSOE, finalment el 22 de novembre de 2006 s'arriba a un acord “històric” entre les delegacions socialista i popular, en la qual també intervé el Ministeri d'Economia i Hisenda, que permet superar el principal escull de la reforma, el finançament, en concret la inversió estatal addicional. Els termes d'aquest acord suposen la substitució de la clàusula de la compensació per l'Estat de 3.000 milions d'euros al llarg de deu anys per una altra que garanteix un total de 2.500 euros a invertir abans de 2015 i que emplaça al Congrés a legislar, amb anterioritat a aquesta data, una reforma del Règim Especial de Balears que va a suposar un reconeixement del dèficit històric d'inversions de l'Estat. En data 27 de novembre de 2006, els grups parlamentaris socialista i popular registren en el Congrés dels Diputats les esmenes al projecte de reforma del Estatut balear consensuades entre ambdues formacions (cadascun dels grups esmentats presenta 22 esmenes i tretze correccions d'idèntic contingut, fruit de l'acord arribat; Esquerra Republicana presenta 27 esmenes i Esquerra Unida, 41). El 30 de novembre de 2006 es constitueix la ponència parlamentària per a la reforma de l'Estatut i el 4 de desembre del mateix any se celebra la primera i única sessió de la ponència en el Congrés, i s'emet un informe dirigit a la Comissió Constitucional. Aquesta comissió, presidida pel diputat socialista Alfonso Guerra, en data 13 de desembre de 2006 dóna el vistiplau a la Reforma, sense un vot en contra, després d'incorporar nou esmenes d'IU-ICV i ERC pactades amb el PP i el PSOE. El dictamen de la Comissió es presenta davant el ple del Congrés dels Diputats el 21 de desembre de 2006, que aprova el Estatut de les Illes Balears per 295 vots a favor i ni un solament en contra i amb l'abstenció dels 13 diputats d'IU i ERC. Una vegada aprovat, la reforma d'Estatut passa al Senat. (Donat que el mes de gener és inhàbil a efectes parlamentaris, començaran els tràmits en la Cambra alta a principis de febrer de 2007. El termini habitual per a la tramitació d'aquest tipus de lleis en el Senat se situa entre un mes i mes i mig, pel que, de no introduir-se noves esmenes, el text podria quedar definitivament aprovat a principis o mitjans de març de 2007).

B) Fetes aquestes consideracions procedimentals, toca resumir breument les propostes de reforma més rellevants, que poden concretar-se en deu aspectes.

i) Nacionalitat històrica. Es reconeix que el subjecte que exerceix el dret a constituir-se en Comunitat Autònoma és la nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera.

ii) Insularitat. L'Estatut empara la insularitat del territori com fet diferencial i mereixedor de protecció especial, amb la finalitat d'evitar desequilibris econòmics que vulnerin el principi de solidaritat.

iii) Condició política dels illencs. S'estenen els drets polítics definits en l'Estatut als ciutadans espanyols residents en l'estranger que hagin tingut el seu últim veïnatge administratiu a les Illes Balears.

iv) Drets, deures i llibertats dels ciutadans de les Illes Balears. S'introdueïx un important capítol que estableix una relació de drets, deures i llibertats: Drets en relació amb les Administracions Públiques; Drets socials; No discriminació per raó de sexe; Medi ambient; i Reconeixement de l'activitat turística com element econòmic estratègic de les Illes Balears, entre uns altres.

v) Competències. En el títol de les competències les modificacions són nombroses i importants. Entre les novetats més destacables, es formula la competència de conservació, modificació i desenvolupament del dret civil, inclosa la determinació dels seus sistema de fonts; la creació, l'organització i el comandament d'un cos de policia autonòmica; i la cogestió compartida en els ports i aeroports declarats de interès general, per citar algunes de les més innovadores.

vi) Institucions de la Comunitat Autònoma. Aquest títol és el qual possiblement resulta més profundament afectat. En primer lloc, es proclama amb rotunditat que els consells insulars són institucions pròpies de la Comunitat Autònoma, pel que s'esclareix el text anterior, l'ambigüitat del qual en aquesta matèria ha estat font de nombrosos conflictes, tant en l'àmbit polític com en el jurisdiccional i administratiu. La novetat més important del capítol dedicat al Parlament radica en la possibilitat de la seva dissolució anticipada, que es reconeix com una facultat del President de la Comunitat. Les propostes relatives al capítol dels consells insulars deriven, en primer lloc, de la previsió de la dissolució anticipada del Parlament. Efectivament, la dissolució anticipada resultava impossible mentre es mantingués que els consells insulars havien d'estar integrats pels diputats triats per al Parlament en les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, doncs la dissolució del Parlament havia d'implicar simultàniament la dissolució dels consells insulars. Es proposa, per tant, que els consells insulars estiguin integrats per consellers triats en llistes separades i diferenciades de les dels diputats del Parlament. A més, es modifica en estatuts de la illa de Formentera, doncs es proposa la creació d'un Consell propi per a aquesta illa-municipi, que estarà integrat pels regidors de l'ajuntament de Formentera. En definitiva, totes les qüestions relatives als consells insulars es recullen en un capítol format per tretze articles, que incorpora gairebé literalment el contingut de la Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars, pel que es dóna rang estatutari a les previsions d'aquesta Llei relatives al règim jurídic i l'organització de les institucions insulars. Per altra banda, es proposa completar el títol de les institucions de la Comunitat Autònoma amb un capítol dedicat als municipis de les Illes Balears, així com també que el municipi de Palma disposi d'una Llei de capitalitat especial.

vii) Organització judicial. Es proposa la creació del Consell de Justícia de les Illes Balears, l'estructura de la qual, composició, nomenaments i funcions serà regulat per una Llei del Parlament, d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial. Pel que es refereix a l'Administració de Justícia, es proposa que la Comunitat Autònoma pugui proveir de mitjans personals, materials i econòmics aquella Administració, així com que pugui ordenar els serveis de justícia gratuïta.

viii) Acció exterior i relacions amb la Unió Europea. Es proposa garantir, amb fórmules respectuoses amb la competència exclusiva de l'Estat en matèria de relacions exteriors, que l'acció exterior no sigui un àmbit que desconegui les competències estatutàries, i assegurar, d'altra banda, que la integració en la Unió Europea de l'Estat Espanyol respectarà el protagonisme dels titulars de les competències que resultin afectades per decisions comunitàries.

ix) Finançament de la Comunitat Autònoma. Els termes principals d'aquest aspecte, sens dubte el més important, ja han estat destacats línies enrere. Simplement ressaltar que es proposa incorporar en l'Estatut els aspectes bàsics del règim especial balear, amb el reconeixement del fet específic i diferencial de la pluriinsularitat, com garantia de solidaritat i de l'equilibri interterritorial.

x) Reforma de l'Estatut. Es proposa una redacció esclareixedora del títol actual dedicat a aquest aspecte i es suggereix que les propostes de reforma de l'Estatut hagin de ser aprovades pel parlament per una majoria qualificada superior a la majoria absoluta, concretament per majoria de dos terços dels diputats.

TEXT DE L´ESTATUT