Presentació

Dins aquesta línia d'investigació es fa el seguiment i anàlisi de les novetats normatives i jurisprudencials més destacades que afecten a l'Estat autonòmic. És en aquesta línia d'investigació on s'inscriu la confecció anual de l'"Informe Comunidades Autónomas", document que analitza detalladament l'activitat de les Comunitats Autònomes i de l'Estat central, tot marcant les darreres tendències en l'evolució i desenvolupament de l'Estat autonòmic. Aquest darrer any s'ha obert una sublínia d'investigació sobre les tècniques de col·laboració en els principals àmbits compartits per l'Estat i les Comunitats Autònomes.

Introducció a l'Estat autonòmic

La Constitució de 1978 ha suposat un gir radical en la historia d'Espanya en substituir el centralisme tradicional per un sistema d'autonomia política important encara que complexa i no sempre ben definida. Immediatament després (1979) s'aprovaren els Estatuts de Catalunya i el País Basc, també per consens de totes les forces parlamentaries i després la resta fins a completar-se en 1983 els corresponents a les 17 CCAA, després dels Acords Autonòmics de 1981. En aquell moment, totes les CCAA tenien les mateixes institucions, però no les mateixes competències per que existien dos nivells. Les que tenien majors competències eren Catalunya, País Basc, Galícia, Andalusia, Canàries, Comunitat Valenciana i Navarra. Les altres van reivindicar i van obtenir la igualació competencial en 1992, després dels nous Pactes Autonòmics.

L'autonomia té garantia constitucional i pot descriure's en torn a dos eixos:

• D'una banda, presenta uns trets semblats als sistemes federals (sense utilitzar aquesta terminologia), que tenen la seva principal instància en l'Estatut d'autonomia i compta amb institucions elegides directament per la població, competències que poden actuar en l'orientació que prefereixin, finançament previst objectivament, resolució de conflictes pel tribunal Constitucional i unes relacions entre institucions que, al costat de la participació en la Unió Europea, són el punt més feble del sistema.
• Per altra banda, la Constitució i els Estatuts d'autonomia reconeixen els fets diferencials d'algunes Comunitats Autònomes, com aportació positiva de reivindicacions i conflictes històrics. Pot destacar-se la cooficialitat de la llengua, el dret civil foral o especial, l'existència d'institucions intermèdies, la policia pròpia i el sistema especial de finançament. La distribució i el significat d'aquests factors varia molt d'unes CCAA, com s'il·lustra després.